Estatuts del Col·legi

DISPOSICIONS GENERALS

Títol I
Denominació, naturalesa, finalitats i funcions

Article 1. Nom, naturalesa jurídica i capacitat

El Col·legi Oficial de Criminologia de Catalunya, d’ara endavant, el Col·legi és una corporació de dret públic, de caràcter professional, amb personalitat jurídica pròpia, sense ànim de lucre, i amb plena capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats i funcions tant públiques com privades.

Article 2. Règim jurídic aplicable

El Col·legi es regeix per aquests Estatuts, per la Llei 7/2006, de 31 de maig, de lexercici de professions titulades i dels col·legis professionals, i per la resta de disposicions legals que li siguin aplicables.

Article 3. Relació amb les administracions públiques

3.1 El Col·legi, tant en aspectes institucionals i corporatius com en continguts de la professió, es relaciona amb els departaments de la Generalitat de Catalunya amb competència en la matèria.
3.2 Quan sigui necessari, dins dels marcs competencials corresponents, el Col·legi també es pot relacionar amb les entitats locals i amb l’Administració de l’Estat i els organismes supraestatals.
3.3 El Col·legi haurà d’elaborar i trametre a la Generalitat una memòria anual de la gestió econòmica, de les activitats realitzades, de les altes i les baixes produïdes i d’altres dades d’interès general que es desprenguin del funcionament i de l’actuació d’aquest Col·legi.

Article 4. Relació amb altres organismes professionals i públics

4.1 El Col·legi, com a col·legi de criminòlegs únic a l’àmbit de Catalunya, pot establir acords de reciprocitat i cooperació amb altres col·legis o associacions professionals fora d’aquest àmbit territorial.
4.2 El Col·legi pot establir amb els organismes professionals estrangers i internacionals les relacions que, en el marc de la legislació vigent, consideri convenients a cada moment.

Article 5. Àmbit territorial i domicili

L’àmbit territorial del Col·legi és el de Catalunya i el seu domicili social és al c/ Balmes, 129, 4t 2a, 08008 Barcelona. Aquest domicili podrà ser modificat per acord de l’Assemblea General d’acord amb allò establert a l’article 92.

Article 6. Principis essencials

Són principis essencials de l’estructura interna i del funcionament la igualtat dels seus membres, l’elecció democràtica dels seus òrgans de govern, l’adopció d’acords per majoria i la llibertat d’actuació dins del respecte a les lleis.

Article 7. Finalitats essencials

Són finalitats essencials del Col·legi ordenar l’exercici professional en qualsevol de les formes i modalitats; representar els interessos generals de la professió, especialment en les relacions amb l’Administració; defensar els interessos professionals de les persones col·legiades i vetllar perquè l’activitat professional s’adeqüi als interessos dels ciutadans; promoure el reconeixement social i professional de la criminologia; i vetllar perquè l’actuació de les persones col·legiades correspongui als interessos i les necessitats de la societat en relació amb l’exercici de la professió.

Article 8. Funcions

Per al compliment de les seves funcions públiques, el Col·legi exercirà les funcions següents, d’acord amb l’article 39 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals i, en particular:

Per al compliment de les seves funcions públiques, el Col·legi exercirà les funcions següents, dacord amb larticle 39 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de lexercici de professions titulades i dels col·legis professionals, i en particular:

1. Facilitar l’exercici de la professió i fomentar el màxim desenvolupament professional entre les persones col·legiades.
2. Fomentar la solidaritat entre els membres, vetllar per l’ètica professional i el respecte als drets dels ciutadans.
3. Exercir la potestat disciplinària en assumptes professionals i col·legials, així com evitar la competència deslleial entre les persones col·legiades. La potestat disciplinària només es podrà exercir sobre els col·legiats.
4. Participar en els òrgans consultius de lAdministració, quan aquesta ho requereixi.
5. Participar en l’elaboració i la modificació, quan sigui necessari, dels plans d’estudis dels graus i postgraus universitaris de criminologia, així com en els plans d’estudis d’altres títols universitaris de caràcter no oficial.
6. Representar i defensar la professió davant de l’Administració, les institucions, els tribunals, les entitats i els particulars amb legitimació per ser part en tots els litigis que afectin els interessos professionals. Podeu exercir el dret de petició, d’acord amb la llei, i proposar les reformes legislatives que considereu justes per defensar la professió.
7. Incentivar que els mitjans de comunicació divulguin els avenços de la criminologia fonamentats científicament i/o d’ús comú a la pràctica professional contrastada, i evitar qualsevol propaganda o publicitat general incerta.
8. Promoure i desenvolupar la formació professional i fomentar el perfeccionament científic i tècnic de les persones col·legiades.
9. Organitzar activitats i serveis comuns i institucionals de caràcter professional, cultural, assistencial, de previsió i similars que siguin dinterès per a les persones col·legiades.
10. Adoptar mesures i, si escau, exercir les accions legals oportunes per impedir l’intrusisme a la professió.
11. Facilitar, a requeriment dels jutjats i tribunals, el nom de les persones col·legiades designades per actuar com a professionals (pèrits, mediadors/es, assessors/es, etc.) en assumptes judicials o, si escau, proporcionar una llista específica de persones col·legiades.
12. Emetre informes i dictàmens en procediments judicials o administratius en què es discuteixin qüestions relacionades amb honoraris professionals.
13. Promoure la formació contínua en criminologia, fomentar el dret dels criminòlegs i criminòlogues a rebre-la i procurar el desenvolupament professional continuat de les persones col·legiades, mantenint amb aquesta finalitat les relacions oportunes amb les universitats i altres entitats acadèmiques i/o científiques.
14. Complir i fer complir a les persones col·legiades la legislació aplicable i aquests Estatuts, així com les normes i les decisions adoptades pels òrgans col·legials en matèria de la seva competència.
15. Intervenir, mitjançant mediació o arbitratge, en els conflictes professionals que puguin sorgir entre les persones col·legiades o entre aquestes i terceres persones, sempre que les parts implicades ho sol·licitin de comú acord.
16. Informar sobre els projectes de disposicions generals que afectin l’exercici de la professió o la institució col·legial, i exercir les funcions que li encomane l’Administració, mitjançant la realització d’estudis, l’emissió d’informes,

16. Informar sobre els projectes de disposicions generals que afectin l’exercici de la professió o la institució col·legial, i exercir les funcions que li encomane l’Administració, mitjançant la realització d’estudis, l’emissió d’informes, l’elaboració d’estadístiques i altres activitats que se li sol·licitin o que acordi per iniciativa pròpia.
17. Exercir la potestat disciplinària quan la conducta dels col·legiats o col·legiades suposi infracció dels Estatuts o de la resta de normativa col·legial i professional, i executar la sanció imposada.
18. Col·laborar amb les associacions i altres entitats representatives dels interessos ciutadans directament vinculades a l’exercici de la professió col·legiada.
19. Totes les altres funcions que li atribueixin les disposicions legals o que siguin beneficioses per als interessos dels seus col·legiats i col·legiades i es dirigeixin al compliment dels objectius col·legials.

Articulo 9. Reglamentació

D’acord amb l’article 42.2 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, la Junta de Govern la Junta de Govern pot elaborar un reglament de règim intern amb l’objectiu d’articular la dinàmica col·legial, així com protocols i normes de seguiment en aspectes específics de l’activitat. Tant el reglament de règim intern com els protocols i les normes específics seran sotmesos a votació de l’Assemblea General. 

Títol II
De l’adquisició, la denegació i la pèrdua de la condició de persona col·legiada

Article 10. Dret de col·legiació

D’acord amb l’article 4 del Decret 50/2017, de 23 de maig, de creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya,

Per a lexercici del dret de col·legiació, els professionals han de posseir els títols de llicenciat o graduat en criminologia o algun altre títol universitari oficial equivalent, dacord amb la legislació vigent, i, quan correspongui, un títol estranger degudament homologat.

Article 11. Requisits per a la col·legiació

Les condicions requerides per col·legiar-se, quant a lacreditació acadèmica o professional, estan regulades per la Llei 7/2006, de 31 de maig, de professions titulades i col·legis professionals. A més, les condicions administratives seran les següents:
a) Estar en possessió de la titulació acadèmica universitària de Llicenciatura o Grau en Criminologia o del corresponent reconeixement del títol estranger degudament homologat.
b) Presentar sol·licitud escrita a la Junta de Govern.
c) Abonar la quota dincorporació i la quota ordinària.
d) Aportar la documentació acreditativa de la possessió del títol.

Article 12. Acceptació de la sol·licitud

La Junta de Govern prendrà la decisió d’admissió o denegació de la col·legiació en un termini màxim de trenta dies naturals des de la presentació de la sol·licitud corresponent, exceptuant el mes d’agost que es considera inhàbil per a tràmits administratius.
En tot cas, la Junta haurà de motivar la resolució, ja sigui d’admissió o denegació, contra la qual es podrà interposar recurs d’acord amb les normes establertes a l’article 13 d’aquests estatuts.

Article 13. Denegació de la sol·licitud de col·legiació

La Junta de Govern denegarà la incorporació al Col·legi si detecta la manca d’alguna condició assenyalada als dos articles anteriors. Així mateix, la Junta de Govern podrà denegar la incorporació al Col·legi quan el sol·licitant compleixi condemna per la comissió d’un delicte dolós.

Article 14. Incorporació

La incorporació tindrà plens efectes des de la data de la resolució corresponent per part de la Junta de Govern. A partir d’aquest moment, es facilitarà al nou col·legiat o col·legiada un document acreditatiu de tal condició, en forma de carnet, que serà uniforme per a tots els col·legiats. Aquest carnet serà renovat periòdicament i servirà com a acreditació de col·legiat/da per a efectes legals.

Article 15. Pèrdua de la condició de persona col·legiada

Es perdrà la condició de col·legiat/da per les següents causes establertes per disposició legal:
a) Defunció.
b) Incapacitat legal.
c) Separació o expulsió com a conseqüència d’una resolució disciplinària ferma que ho determini.
d) Baixa voluntària comunicada per escrit.
e) Baixa forçosa per incompliment de les obligacions econòmiques, després del corresponent avís escrit reglamentari. Aquesta baixa queda sense efecte des del moment en què s’abonin els deutes pendents, més les quantitats que legalment corresponguin.

Article 16. Membres d’honor del Col·legi

Són col·legiats d’honor aquelles persones que siguin nomenades com a tals per la Junta de Govern en atenció als mèrits del seu treball d’especial significació i importància per a la ciència de la criminologia o per a la seva pràctica professional, sense que sigui necessari complir tots els requisits establerts a l’article 11.

Títol III
Drets i obligacions de les persones col·legiades

Article 17. Principi digualtat

Tots els col·legiats i col·legiades tenen els mateixos drets i deures.

Article 18. Secret professional

18.1 El/la criminòleg/òloga té el deure de guardar el secret professional, d’acord amb la legislació vigent en aquesta matèria.
18.2 Únicament podrà ser rellevat/ada de guardar el secret professional per ordre judicial, autorització de les persones implicades o, excepcionalment, si hi ha un perill greu per a la ciutadania, terceres persones o per al mateix col·legiat/ada, o quan estigui expressament previst en una llei.

Article 19. Drets de les persones col·legiades

Són drets de les persones col·legiades:

1. Exercir la professió de criminòleg/òloga.
2. Ser assistits i assessorats pel Col·legi, en les condicions establertes reglamentàriament, en totes les qüestions relacionades amb lexercici professional.
3. Utilitzar els serveis i mitjans del Col·legi segons allò establert.
4. Participar en les eleccions convocades a l’àmbit col·legial, així com participar activament en la vida col·legial, ser informats i intervenir amb veu i vot a les Assemblees Generals.
5. Formar part de seccions, comissions o grups de treball establerts.
6. Integrar-se a les institucions de previsió que es creïn, en les condicions establertes.
7. Presentar a la Junta de Govern escrits de suggeriments, peticions o queixes.
8. Rebre informació sobre lactivitat corporativa i dinterès professional.
9. Participar a les activitats formatives d’actualització professional organitzades pel Col·legi.
10. Sota les condicions que determini la Junta de Govern, els col·legiats tenen dret que el Col·legi els faciliti el compliment del deure legal d’estar assegurats per les responsabilitats civils que puguin sorgir de l’exercici professional.

Article 20. Deures de les persones col·legiades

Són deures de les persones col·legiades:

1. Exercir la professió èticament i respectar les normes establertes en aquests Estatuts, al Codi Deontològic i en altres normatives dictades.
2. Complir les normes corporatives i els acords adoptats pels òrgans de govern del Col·legi.
3. Presentar al Col·legi les declaracions professionals i documents requerits segons les disposicions estatutàries o reglamentàries.
4. Comunicar al Col·legi per un mitjà que permeti deixar constància, en un termini de trenta dies, els canvis de residència o domicili, les dades relacionades amb la domiciliació bancària dels cobraments, o qualsevol altra situació que n’afecti la relació amb el Col·legi.
5. Pagar puntualment les quotes i aportacions establertes mitjançant domiciliació bancària.
6. Participar activament en la vida col·legial, assistir a les assemblees generals i formar part dels col·lectius professionals quan sigui convocat per la seva especialitat professional.
7. Exercir diligentment els càrrecs per als quals va ser elegit i complir els encàrrecs que els òrgans col·legials li puguin encomanar, i que lliurement hagi acceptat, llevat que siguin de compliment obligat.
8. No perjudicar els drets corporatius o professionals daltres persones col·legiades.
9. Cooperar amb la Junta de Govern i altres òrgans representatius del Col·legi, prestant col·laboració i facilitant informació en els assumptes col·legials que li siguin requerits, sense perjudici del secret professional.
10. No utilitzar publicitat adreçada a obtenir clientela, directament o indirectament, que sigui contrària a la deontologia professional o que constitueixi competència deslleial.
11. Informar el Col·legi sobre casos d’intrusisme o mala praxi professional que conegui.
12. Respectar totes les normes deontològiques cap als seus clients, les empreses o institucions per a les quals treballin, les persones objecte de les feines i la societat en general.

Títol IV
Principis bàsics reguladors de lexercici professional

Article 21. Definició de criminòleg/oga

Segons el Decret 50/2017, de 23 de maig, de creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, el criminòleg/oga és el/la professional encarregada d’abordar des d’una perspectiva interdisciplinària l’estudi del crim amb l’objectiu de subministrar una informació vàlida i contrastada sobre la gènesi, la persona infractora, i la víctima, mitjançant el delictiu.

Article 22. Tasques del criminòleg/oga

Entre les tasques que realitzen els criminòlegs/ògues, s’inclouen:
a) Realització de propostes de diagnòstic criminològic.
b) Aplicació de tractaments a l’àmbit penitenciari.
c) Emissió d’informes sobre el risc de reincidència al ministeri fiscal ia les autoritats judicials i penitenciàries.
d) Orientació de les penes privatives de llibertat cap a la reinserció i reeducació.
e) Assessorament a les Oficines dAtenció a la Víctima i assistència a les persones que han estat víctimes.
f) Intervenció i mediació en la resolució de conflictes per evitar la judicialització de problemes interpersonals.
g) Assessorament judicial de coneixements científics sobre fets delictius, personalitat de l’infractor, factors o elements criminòlegs presents, factors de risc personals o ambientals relacionats amb el comportament de l’infractor, el risc de violència i el tipus d’actuació més adient.
h) Participació en l’elaboració i la modificació dels plans de seguretat.
y) Participació en el disseny de programes preventius socials relacionats amb situacions de marginalitat.
j) Anàlisi de fenòmens delictius.
k) Realització d’informes que ajudin el jutge a escollir la mesura penal alternativa.
l) Assessorament als responsables de les polítiques públiques de prevenció i seguretat, tant a nivell local com nacional.
m) Assessorament al sector privat envers la prevenció i el tractament de la delinqüència i la conducta antisocial en l’àmbit empresarial.

Article 23. Bases de l’exercici professional

L’exercici de la professió es basa en la independència de criteri professional, l’atenció adequada a les persones i el servei a la comunitat.

Article 24. Formació continuada

El/la criminòleg/oga ha de mantenir una formació científica i tècnica continuada, per tal d’obtenir una millor capacitació professional. Així mateix, ha de procurar la comunicació i la transparència del seu coneixement a la comunitat professional, d’acord amb els usos científics.

Article 25. Autonomia professional

El criminòleg no ha d’acceptar cap treball que atempti contra la seva autonomia professional, ni que susciti problemes que no poden ser assumits per l’estat actual de la tècnica de la professió.

Article 26. Competència deslleial

El/la criminòleg/oga ha d’evitar qualsevol forma de competència deslleial. Està prohibida, en qualsevol cas, la propaganda enganyosa i la que sigui contrària a la normativa vigent en matèria de competència.

Article 27. Emissió d’informes

27.1 Tots els treballs professionals que hagin d’emetre documentalment, com ara informes, dictàmens, diagnòstics i altres, hauran de ser signats per l’o per la professional, el qual farà constar el número de col·legiada o col·legiat i es responsabilitzarà quant al contingut ia l’oportunitat.
27.2 Els certificats s’hauran d’emetre en impresos oficials, expedits pel Col·legi, quan així ho requereixin les disposicions legals.

Títol V
Dels òrgans de govern, les normes de constitució i funcionament i la competència

Article 28. Òrgans de govern

El Col·legi té dos òrgans de govern: l’Assemblea General i la Junta de Govern.

Article 29. L’Assemblea General. Règim de sessions

29.1 L’Assemblea General és l’òrgan màxim de govern del Col·legi i sense perjudici de les competències atribuïdes a altres òrgans. Està integrada per totes les persones col·legiades, exercents i no exercents, en plenitud de drets i deures, segons el que preveuen aquests estatuts. Els acords, adoptats pel principi majoritari, obliguen totes les persones col·legiades.

29.2 L’Assemblea General es reuneix un cop l’any amb caràcter ordinari, preferiblement dins del primer trimestre.
29.3 L’assemblea General podrà reunir-se en sessió extraordinària, prèvia convocatòria del/de la president/a o vicepresident/a, segons està previst a l’article 33 d’aquests Estatuts.

Article 30. Assemblea ordinària

30.1 Les sessions ordinàries de l’Assemblea General seran convocades sempre amb una antelació mínima d’un mes a la data de la seva celebració, mitjançant comunicació escrita a tots els col·legiats/ades, amb expressió del lloc i hora de celebració per primera i segona convocatòria, així com de l’ordre del dia.
30.2 Quedarà vàlidament constituïda l’Assemblea General en primera convocatòria, quan es trobin presents la meitat més un/a dels/de les col·legiats/ades i en segona convocatòria, qualsevol que sigui el nombre de col·legiats/ades presents.
30.3 Entre la primera i la segona convocatòria hauran de transcórrer, almenys, trenta minuts.
30.4 A l’ordre del dia, hi constarà la relació de punts a tractar. A la convocatòria es farà constar la què és la documentació corresponent als assumptes de lordre del dia i on pot ser consultada. Com a mínim, estarà a disposició dels col·legiats/des a la secretaria del Col·legi durant els cinc dies anteriors a la celebració de l’Assemblea.
30.5 L’Assemblea General, per majoria absoluta, al començament de la sessió podrà:
a) Incloure, tractar i decidir sobre assumptes no compresos a l’ordre del dia.
b) Alterar lordre del tractament dels punts ja inclosos.

Article 31. Assemblees extraordinàries

L’Assemblea General es podrà convocar amb caràcter extraordinari quan així ho acordi la Junta de Govern o quan ho sol·licite un nombre de persones col·legiades superior al 5% del total o un nombre de delegats o representants superior al 20% del total. La petició, adreçada al president, expressarà els assumptes que s’hagin de tractar.

Article 32. Sessions de l’Assemblea General

32.1 Les sessions de l’Assemblea General seran presidides per a la persona que ostenta la presidència, acompanyat de la resta de membres de la Junta de Govern, i en dirigirà les reunions.
32.2 La persona que ostenti la vicepresidència serà el/la moderador/a o coordinador/a de les reunions, concedint o retirant l’ús de la paraula a tots els i les participants excepte al/a la president/a, i ordenant els debats i votacions.
32.3 Actuarà com a secretari o secretària qui ho sigui de la Junta de Govern i aixecarà acta de la reunió, amb el vistiplau del president o de la presidenta.
32.4 Els acords es prendran, de manera general, per majoria simple dels presents en el moment de la votació.
32.5 La Junta de Govern pot convidar a assistir a l’Assemblea General assessors i assessores o altres persones que no siguin col·legiades, quan la seva presència estigui justificada en funció dels assumptes a tractar previstos a l’ordre del dia, i no tindran dret a vot.

Article 33. Validació dacords de lAssemblea General

33.1 Totes les persones col·legiades tenen dret a veu i vot, ja siguin exercents o no, llevat de les persones suspeses a l’exercici dels seus drets.
33.2 El vot es podrà delegar mitjançant la documentació a aquest efecte que s’enviarà conjuntament amb la convocatòria de l’Assemblea General. Cada assistent a l’Assemblea podrà portar un màxim de cinc vots delegats.
33.3 La Junta de Govern podrà habilitar un sistema d‟emissió del vot per via telemàtica, la qual ha de permetre acreditar la identitat i la condició de col·legiat de la persona emissora, com també la inalterabilitat del contingut del vot.
33.4 La votació, amb caràcter general, sefectuarà a mà aixecada. També es pot realitzar de forma secreta amb papereta, si ho considera oportú la presidència o si ho demana la majoria simple de les persones col·legiades #assistent.
33.5 Els/les col·legiats/des honorífics tindran dret a veu, però no a vot.

Article 34. Acords

L’Assemblea General adopta les decisions per majoria simple, majoria absoluta o majoria qualificada, segons el que preveuen aquests estatuts.

Article 35. Funcions de l’Assemblea General

És competència de l’Assemblea General exercir les funcions que s’enumeren a continuació d’acord amb les majories previstes per a cadascuna:

a) Aprovar per majoria simple, si escau, l’acta de la reunió anterior.
b) Conéixer, discutir i aprovar per majoria simple, si escau, del balanç econòmic de l’últim exercici i del pressupost per a l’exercici següent i de la memòria de la Junta de Govern corresponent a l’any anterior.
c) Aprovar la gestió de la Junta de Govern, si escau.
d) Aprovar per majoria absoluta les normes generals que s’han de seguir en matèries de competència col·legial.
e) Aprovar, si escau, per majoria absoluta, la reforma dels presents Estatuts, per a la posterior tramitació davant de l’administració.
f) Aprovar per majoria simple la inversió dels béns col·legials, a proposta de la Junta de Govern.
g) Aprovar per majoria qualificada cada 2/3, el Codi deontològic professional.
h) Aprovar per majoria qualificada cada de 2/3 la meritació de prestacions extraordinàries.
i) Aprovar per majoria absoluta les mocions de censura contra la Junta de Govern amb les condicions que estableix larticle 54 daquests estatuts.
j) Aprovar per majoria simple les propostes de modificació dels membres de la Junta de Govern que formuli aquest òrgan amb l’objectiu de suplir les baixes que s’hi produeixin.
k) Nomenar per majoria absoluta d’una junta de govern provisional en cas que hi hagi la impossibilitat de funcionament en aquesta junta.
l) Interpretar els presents Estatuts i promoure’n la modificació a iniciativa pròpia o de la Junta de Govern, per majoria absoluta.
m) Crear les àrees professionals i aprovar-ne el reglament general, amb l’informe previ de la Junta de Govern, per majoria qualificada cada de 2/3.
n) Aprovar per majoria qualificada cada 2/3, el Reglament electoral en tot el que no preveuen els presents estatuts, i si escau les modificacions d’aquest.
o) Aprovar per majoria simple, les propostes que li presenti la Junta de Govern, que les realitzarà almenys en cada començament d’un nou període de mandat, de nomenaments o cessaments relacionats amb la composició de la Comissió deontològica. Alhora, ha d’aprovar el reglament de la Comissió esmentada.
p) Resoldre els recursos ordinaris.
q) Deliberar, i aprovar, si es resol així, de les propostes que s’hagin presentat per un mínim de 20 col·legiats/ades, fins a cinc dies abans de la celebració de l’Assemblea.
r) Qualsevol altra funció que no sigui competència de lAssemblea Extraordinària.

Article 36. Funcions de l’Assemblea Extraordinària

L’Assemblea Extraordinària té atribuïdes com de la seva competència específica les funcions següents:
a) L’aprovació i la modificació dels Estatuts del Col·legi i el seu desenvolupament reglamentari.
b) Laprovació de quotes extraordinàries.
c) L’autorització a l’Assemblea per a l’alienació de béns no fungibles del Col·legi, o per a l’assumpció d’obligacions de qualsevol tipus que no sigui de despesa de funcionament ordinària i que superi un cinc per cent del pressupost anual.
d) Aprovar mocions de censura contra la Junta de Govern o contra qualsevol dels seus membres.

Article 37. Dret a vot dels col·legiats/des a l’assemblea general

No disposaran de dret a vot els col·legiats/des:
a) Que no estiguin al corrent de pagament de les quotes al moment anterior de la celebració de l’Assemblea General.
b) Que tinguin una sanció que comporti la suspensió dactivitats que limitin o deixin sense efecte aquests drets pel període que determini la sanció.

Article 38. L’acta

De les reunions de l’Assemblea – Ordinària i Extraordinària-, se n’ha d’estendre l’acta corresponent, en la qual, de manera abreujada, hi han de constar les intervencions fetes, els assumptes tractats, els acords adoptats i, si s’aproven, les condicions de la seva execució. L’acta ha de ser conformada per qui ostenti la secretaria, que també la signarà amb el vistiplau de la presidència de l’Assemblea.

Article 39. La junta de Govern

La Junta de Govern és lòrgan executiu i de representació del Col·legi.

Article 40. Composició de la Junta de Govern

40.1 La Junta de Govern estarà formada per un màxim de 12 membres, tots col·legiats i col·legiades, escollits i escollides d’acord amb els procediments establerts en aquests estatuts entre els quals hi haurà: un/a president/a, un/a vicepresident/a, un/a secretari/ària, un/a tresorer/a i de 3 a 8 .
40.2 Seran membres de la Junta de Govern els membres de la candidatura guanyadora en el procés electoral corresponent degudament convocat dacord amb les disposicions estatutàries.

La Junta de Govern pot delegar alguna de les seves funcions concretes a la Comissió Delegada, integrada per les persones que ostenten càrrecs de president/a, vicepresident/a, secretari/ària i tresorer/a. És presidida pel/per la president/a de la Junta de Govern i pot tractar tots els temes que se li deleguin, llevat dels que hagin de ser autoritzats o aprovats per l’Assemblea General, d’acord amb la normativa vigent.

40.3 A la Junta de Govern només tindran dret a vot els membres electes. Els presidents de les comissions professionals i/o delegacions podran assistir-hi amb veu i sense vot, sempre que a l’ordre del dia constin temes que afectin especialment l’objecte de la Comissió.
40.4 El mandat dels membres elegits serà de quatre anys. Cap col·legiat/da no podrà ser membre de la Junta de Govern més de dues vegades.
40.5 Lassistència a les reunions de la Junta és obligatòria.
40.6 Els membres de la Junta de Govern exerceixen el càrrec gratuïtament. Tot i així, podran ser reemborsats de les despeses degudament justificades que l’exercici del càrrec les produeixi.

Article 41. Funcions i atribucions de la Junta de Govern

És l’òrgan que administra el Col·legi, executa els acords de l’òrgan plenari, l’Assemblea General, i en concret li corresponen les funcions següents:

a) Complir i fer complir les disposicions daquests Estatuts i els acords de la Junta General.
b) Admetre les sol·licituds de col·legiació que consideri legítimes.
c) Fixar la quantia dels drets dincorporació i de les quotes ordinàries.
d) Administrar els fons del Col·legi i preparar els pressupostos i la rendició de comptes.
e) Convocar les semblances generals, fixar l’ordre del dia i facilitar la documentació i la informació que correspongui.
f) Convocar les eleccions per a la renovació dels membres de la Junta de Govern.
g) Exercir la funció disciplinària d’acord amb els Estatuts i els reglaments.
h) Qualsevol funció que li delegue l’Assemblea General.
i) Qualsevol comesa que consideri urgent, sense perjudici en aquest cas d’informar com més aviat millor l’Assemblea General perquè en prengueu coneixement i ratificació, si escau.

Article 42. Atribucions de la presidència

Serà president/a aquell col·legiat o aquella col·legiada que resulti elegit/da per a aquesta responsabilitat, i ha de figurar el seu nom al primer lloc de la candidatura electoral guanyadora. Li corresponen les funcions següents:

a) Representar el Col·legi.
b) Convocar i presidir lAssemblea General.
c) Convocar i presidir la Junta de Govern.
d) Presidència de qualsevol comissió o reunió del Col·legi a què assisteixi.
e) Convocar comissions i tota mena de grups de treball en absència dels presidents de comissions o de grups i sempre que ho consideri convenient per l’interès del Col·legi o de les comissions o grups.
f) Vetllar, protegir i defensar el Col·legi i la professió davant de qualsevol autoritat; davant i en relació amb els mateixos col·legiats i, en general, en relació amb tota mena d’actes.
g) Autoritzar amb la signatura l’obertura i la cancel·lació de comptes bancaris; legitimar amb la seva signatura les actes de les juntes generals i de les juntes de govern i les certificacions de les mateixes.
h) Proposar a l’Assemblea General oa la Junta de Govern les persones que per decisió d’aquests òrgans representin el Col·legi en tota mena d’actes o organismes.

Article 43. Atribucions de la vicepresidència

Serà vicepresident/a la persona col·legiada que figuri al segon lloc a la candidatura guanyadora. Les seves atribucions són les de substitució del president en qualsevol acte o funció per malaltia, absència o en cas que estiguin sotmesos a procediment de recusació. Assumirà també les funcions que li encomane el/la president/a.

Article 44. Atribucions de la secretaria

Serà secretari/ària/la col·legiat/ada que sigui tercer/a de la llista electoral guanyadora. Li corresponen les funcions següents:

a) Procurar el compliment dels acords de la Junta de Govern i de les decisions del president.
b) Portar els serveis administratius del Col·legi.
c) Redactar les actes de l’Assemblea General i de la Junta de Govern, i signar-les, una vegada aprovades per la junta respectiva, amb el vistiplau del president.
d) Portar el registre de col·legiats i els seus expedients personals.
e) Rebre la correspondència, sol·licituds i altres escrits dirigits al Col·legi, i donar compte al president i disposar-ne la tramitació.
f) Lliurar certificacions.
g) Portar i custodiar els llibres dactes.
h) Presentar a la Junta de Govern el projecte de la memòria anual.
i) Donar comptes, oportunament, a la Junta de Govern dels acords que s’hagin pres a la Comissió Delegada.

Article 45. Atribucions de la tresoreria

Serà tresorer/a/la col·legiat/da que com a candidat/a estigui al quart lloc de la llista electoral guanyadora. Les seves responsabilitats específiques seran les següents:

a) Recaptar i administrar els fons del Col·legi.
b) Portar la comptabilitat del Col·legi i els llibres corresponents, presentant a la Junta de Govern els estats de situació mensuals i sotmetent a la seva aprovació provisional el balanç, l’inventari i el compte de resultats anuals, així com el tancament de l’exercici i el pressupost pel nou exercici, abans de presentar els comptes i els pressupostos a l’auditor de comptes oficial.
c) Fer els pagaments que corresponguin per al funcionament ordinari del Col·legi, o bé ordenats per la Junta de Govern o pel president, signant els xecs o altres documents i ordres corresponents. Els xecs i altres entregues els signarà juntament amb el president.

Article 46. Atribucions dels vocals

Els vocals de la Junta seran la resta dintegrants de la llista electoral guanyadora. La seva responsabilitat genèrica serà procurar el bon funcionament de totes les activitats del Col·legi i de la Junta de Govern.

Article 47. Règim de reunions

Sempre que sigui possible, la Junta de Govern es reunirà de manera ordinària una vegada al mes, llevat d’agost. També es reunirà sempre que el president la convoqui per considerar-lo dinterès i quan ho sol·licitin un mínim de quatre membres de la Junta.

Article 48. Convocatòria i ordre del dia

48.1 El president ordenarà les convocatòries de la Junta de Govern, amb una antelació mínima de set dies, per escrit cursat per qualsevol sistema. Les reunions se celebraran, si no es disposa del contrari, al local on radiqui la seu social del Col·legi.

A la convocatòria s’hi adjuntarà un ordre del dia recollint els temes a tractar. No es poden prendre acords sobre punts no inclosos a lordre del dia.
48.2 La Junta de Govern, per majoria absoluta i tenint en compte el vot de qualitat del president, al començament de la sessió podrà:
a) Incloure, tractar i decidir sobre assumptes no compresos a l’ordre del dia.
b) Alterar lordre del tractament dels punts ja inclosos.

Article 49. Reunions i acords de la Junta de Govern. Quòrum i adopció dacords de la Junta de Govern

49.1 La Junta es considerarà vàlidament constituïda quan hi siguin presents, com a mínim, la meitat més un dels seus membres.
49.2 Els acords es prendran per majoria dels vots presents. En cas dempat decidirà el vot del president.
49.3 El vot és indelegable.

Article 50. Causes de suspensió i cessament dels càrrecs de la Junta de Govern

50.1 Els membres de la Junta de Govern poden ser suspesos dels seus càrrecs i/o destituïts per les causes següents:

50.2 Són causes de suspensió:

a) Qualsevol situació professional o personal convenientment justificada que impossibiliti el desenvolupament normal de les responsabilitats que com a membre de la Junta té atribuïdes.
b) Per incoació dun expedient disciplinari mentre no es dicta resolució.

50.3 Són causes de cessament:

a) La defunció o la declaració d’absència i/o de defunció.
b) La renúncia del mateix interessat.
c) El nomenament per a un càrrec, públic o no, que resulti incompatible amb el que ostenta com a membre de la Junta de Govern.
d) Per sanció ferma, conseqüència dun expedient disciplinari i/o condemna per sentència ferma que comporti la inhabilitació per ocupar càrrecs públics.
e) Per falta injustificada dassistència a tres reunions consecutives, oa cinc dins de dotze mesos, produirà la baixa immediata i automàtica com a membre de la Junta de Govern.
f) Per acord de l’Assemblea General.

Article 51. Substitució dels membres de la Junta de Govern

En cas de substitució d’algun membre de la Junta de Govern, serà la mateixa Junta de Govern la que determinarà la nova composició i els càrrecs que ostenten cadascun dels membres.

Article 52. Mocions de censura

52.1 Els/les col·legiats/des poden presentar una moció de censura contra la Junta de Govern. Per a la presentació de la moció de censura caldrà la petició escrita de, com a mínim, un 10% de les persones col·legiades. La petició haurà d’estar motivada i fonamentada de manera clara. Si es presenta una moció de censura, es convocarà una Assemblea General Extraordinària en què lúnic punt de lordre del dia serà laprovació o denegació de la moció de censura.
52.2 En cas que no s’aprovi la moció de censura, no es podrà tornar a presentar una nova petició fins que no hagi transcorregut, com a mínim, un any, comptat des de la data de l’Assemblea General Extraordinària anterior convocada a aquest efecte.
52.3 Laprovació de la moció de censura comportarà el cessament immediat de la Junta de Govern i la constitució duna Comissió Gestora, que es farà càrrec provisionalment del govern del Col·legi i convocarà eleccions extraordinàries. La Comissió Gestora encarregada de la convocatòria d’eleccions queda formada per tres persones: les dues persones de més edat i la persona de menor edat assistent a l’Assemblea General Extraordinària en qüestió.

Títol VI
De la participació dels col·legiats als òrgans de govern i del règim electoral

Títol VI
Article 53. Condicions generals

Totes les persones col·legiades tenen dret a participar en lelecció de la Junta de Govern.

Article 54. Convocatòria d’eleccions

54.1 Cada quatre anys, comptats des de la darrera convocatòria, la Junta de Govern convocarà eleccions per cobrir la totalitat dels membres de la mateixa.
54.2 La convocatòria s’anunciarà al tauler d’anuncis del Col·legi ia dos dels diaris de major difusió de Catalunya, a més de la comunicació escrita, sigui per via postal i/o via telemàtica als col·legiats/des.
54.3 L’anunci de la convocatòria s’haurà de produir com a mínim 90 dies naturals abans del dia de les eleccions.
54.4 El Col·legi facilitarà la comunicació amb tots els col·legiats/des respectant la llei vigent en cada moment. A més, el Col·legi facilitarà els recursos que estiguin al seu abast de forma equitativa entre totes les candidatures.
54.5 La Junta de Govern haurà de procurar que el procés electoral interfereixi el mínim possible en lactivitat col·legial normal i ordinària.

Article 55. Candidatures electorals

55.1 Les candidatures hauran de ser completes, és a dir, hauran de cobrir la totalitat de llocs o càrrecs de la Junta de Govern. candidatura, ni per a més dun càrrec. Les candidatures vetllaran pel compliment dels criteris de composició paritària de dones i homes.
55.2 Les candidatures es presentaran a la secretaria del Col·legi dins dels 45 dies naturals posteriors a l’anunci de la convocatòria d’eleccions.
55.3 Quinze dies naturals més tard, és a dir, com a mínim 30 dies naturals abans del dia de la votació, la Junta de Govern proclamarà les candidatures i els candidats vàlids i els publicarà al tauler d’anuncis del Col·legi i els comunicarà a les persones col·legiades que figurin com a primers de cada llista.
55.4 L’exclusió d’una candidatura o d’un candidat, que haurà de ser motivada, es comunicarà als interessats en un termini de dos dies naturals, des de la presentació de la candidatura i es podrà recórrer davant de la mesa electoral dins dels dos dies naturals següents i aquesta haurà de resoldre dins els altres dos dies següents.
55.5 En el cas que finalitzat el termini de presentació de candidatures només se n’hagi presentat una, la Junta de Govern proclamarà la nova junta, que prendrà possessió en el termini de 30 dies.

Article 56. Mesa electoral / interventors

Per a la celebració del procés electoral es constituirà, 30 dies abans de les eleccions, una mesa electoral Estarà constituïda per cinc membres tres dels quals seran els/les col·legiats/ades de més edat i dos els/les més joves, escollits tots ells entre els/les col·legiats/ades que no formin part de cap de les candidatures presentades a algun/a de la seva persona/a. mesa electoral i seria seleccionada la següent persona a la llista d’edat de les persones col·legiades.

Un dels tres membres de més edat de la mesa, actuarà com a president.
Cada candidatura podrà designar un/a col·legiat/ada, elector/a no candidat, que el representi a prop de la mesa en les operacions de votació i escrutini.

Article 57. Sistema de votació / Paperetes

Les persones col·legiades exercitaran el seu dret a vot a les paperetes oficials, autoritzades pel Col·legi.

Article 58. Procediment de votació

Constituïda la mesa, el president o la presidenta declararà oberta la votació, i tancada quan arribi l’hora assenyalada de finalització de la votació.
Els electors tindran a la seva disposició a la mateixa sala de votació les paperetes de cada candidatura i sobres homologats per introduir-les.
Els/les col·legiats/ades votants acreditaran la seva identitat als membres de la mesa, que comprovaran si consten a la llista o cens de votants. Un dels membres de la mesa pronunciarà els dos cognoms i el nom del votant.
El vot podrà ser exercit per correu postal certificat, o per qualsevol altre mitjà que en garanteixi la fiabilitat, tal com preveu la legislació aplicable.

Article 59. Recompte, sistema d’escrutini i acta de les votacions

59.1 Finalitzada la votació es produirà l’escrutini, que serà públic.
59.2 El secretari de la mesa aixecarà acta de la votació, en la qual constarà el nombre total d’electors que hagin exercit el dret de vot. Constarà també a lacta de la votació lhora dinici i de finalització de la votació, així com qualsevol incidència significativa que shagi produït. Els interventors poden signar també lacta si hi estan dacord i, en cas contrari, fer constar breument la raó del seu desacord.
59.3 A continuació sobriran les urnes i es comptaran els vots vàlids a favor de cada candidatura. Es comptaran igualment els vots nuls. El recompte dels vots s’inclourà a l’acta de l’escrutini, que s’acabarà amb l’expressió de la candidatura guanyadora.
59.4 Es consideraran nul·les les paperetes en què s’hagin realitzat ratllades, taques sobre noms, esborrades de qualsevol tipus i qualsevol altra alteració que pugui induir al dubte de què era la voluntat de l’elector. Si dins d’un sobre hi ha més d’una papereta, totes de la mateixa candidatura es consideraran vots vàlids. Si en un sobre hi ha més duna papereta de candidatures diferents es considerarà vot nul.
59.5 La presidència de la mesa anunciarà immediatament el resultat als i les representants de cada candidatura i tot seguit a totes les persones col·legiades.

Article 60. Proclamació de la Junta, presa de possessió de la candidatura guanyadora

Transcorregudes 24 hores del final de la votació, i abans de 72 hores del mateix moment, la Junta de Govern sortint proclamarà la nova Junta.
La Junta triada prendrà possessió als 30 dies naturals de la data de la proclamació.

Article 61. Resolució de reclamacions i notificació a la Generalitat de Catalunya

Les incidències, els desacords dels interventors i les reclamacions formulades a l’acta de la votació oa l’acta d’escrutini seran resoltes per la Junta Electoral dins de les 24 hores següents a la finalització de la votació.
Dins dels set dies naturals següents a la proclamació, el Col·legi comunicarà a la Generalitat de Catalunya què ha estat la candidatura triada.

Article 62. Recursos

Contra aquestes resolucions els reclamants o recurrents podran interposar recurs de reposició potestativament o bé directament recurs contenciós administratiu.

Títol VII
Del règim econòmic i administratiu.

Article 63. Capacitat jurídica

El Col·legi té plena capacitat jurídica en làmbit econòmic i patrimonial per al compliment de les seves finalitats.

Article 64. Recursos econòmics

El Col·legi comptarà amb recursos econòmics ordinaris i extraordinaris. Són recursos econòmics ordinaris del Col·legi:
a) Les quotes d’incorporació de les persones col·legiades
b) Les quotes ordinàries de les persones col·legiades
c) Les quotes extraordinàries.
d) Els ingressos procedents de publicacions, impresos, serveis, certificats, arbitratges, dictàmens o informes, i altres quantitats que es generin arran del funcionament dels seus serveis.
e) Els rendiments dels propis béns o drets.

Són recursos econòmics extraordinaris:
a) Les subvencions o donacions de procedència pública o privada.
b) Els béns que a títol hereditari o per qualsevol altra causa s’incorporin al patrimoni del Col·legi.
c) Qualsevol altre que fos legalment possible de característiques similars.

Article 65. Patrimoni

El patrimoni del Col·legi és únic encara que l’ús d’alguns dels seus béns estigui adscrit a les delegacions o les comissions que es puguin crear.

Article 66. Liquidació del patrimoni col·legial

En el cas de dissolució del Col·legi per alguna de les causes establertes legalment, la Junta de Govern actuarà com a Comissió Liquidadora. Els béns romanents del Col·legi, quan n’hi hagi, s’adjudicaran a l’organisme que el substitueixi.
Si no hi ha cap organisme que substitueixi aquest Col·legi, els col·legiats i les col·legiades reunits a l’Assemblea General acordaran l’adjudicació del romanent a favor d’entitats sense ànim de lucre que tinguin el domicili a Catalunya, amb preferència d’aquelles que tinguin finalitats relacionades amb la Criminologia.

Article 67. Pressupost

El pressupost s’elaborarà amb caràcter anual, per anys naturals, d’acord amb principis d’eficàcia i economia, i inclourà la totalitat dels ingressos i les despeses col·legials. De la mateixa manera, es realitzarà cada any el balanç de l’exercici.
Els comptes del Col·legi se sotmetran a processos de control auditor de manera continuada.

Títol VIII
De les comissions professionals

Article 68. Concreció

Les comissions professionals agrupen els col·legiats al voltant duna mateixa especialitat o camp dintervenció que voluntàriament es vulguin inscriure.
Un col·legiat pot estar adscrit a més duna comissió professional.

Article 69. Condicions

Per constituir una comissió professional la seva constitució haurà de ser sol·licitada per un mínim de quinze col·legiats/des i complir la resta de condicions que es disposin al reglament de comissions professionals.
També la Junta de Govern podrà crear comissions professionals pel desenvolupament despecialitats dins làmbit de la Criminologia i nomenant un referent o responsable de la comissió esmentada.

Article 70. Regulació

Es regularà pel reglament de les comisions professionals.

Article 71. Estructura i recursos econòmics

Hauran de ser de funcionament democràtic, coherents amb l’estructura i els procediments del Col·legi i hauran de ser conformes amb el reglament de les comissions professionals que va preparar la Junta de Govern i aprovarà l’Assemblea General.

Article 72. Creació, funcionament i dissolució dels col·lectius professionals

Per constituir les comissions professionals, les persones interessades ho sol·licitaran a la Junta de Govern, indicant-ne els objectius. La Junta de Govern aprovarà la constitució i nomenarà una persona referent que en faci la interlocució.
Les comissions professionals es dissolen a proposta dels seus integrants o de la Junta de Govern, qui acordarà la dissolució.

Títol IX
Del règim disciplinari

Article 73. Principis generals

73.1 Amb independència de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer, les col·legiades i els col·legiats queden subjectes a la responsabilitat disciplinària en els termes daquests Estatuts i de les normes legals aplicables.
73.2 Les sancions disciplinàries corporatives es faran constar sempre a l’expedient personal del col·legiat objecte de la sanció.
73.3 El Col·legi té potestat disciplinària per sancionar les persones col·legiades i les societats professionals pels actes que realitzin i per les omissions en què incorrin en l’exercici o amb motiu de la seva professió, així com per qualsevol altre acte o omissió que li sigui imputable i sigui contrari al prestigi professional, a l’honorabilitat dels col·legiats o al respecte professionals o de normes ètiques de conducta, quan aquestes afectin la professió.

Article 74. Competències

74.1 El Col·legi exercitarà la potestat disciplinària a través de la Junta de Govern. Si l’acció disciplinària s’exercita cap a algun component de la Junta de Govern, l’afectat no podrà prendre part a les deliberacions i votacions que l’afectin.
74.2 Les sancions sempre hauran de ser acordades per la Junta de Govern, amb la incoació prèvia d’un expedient, en què s’haurà de concedir a l’interessat el tràmit d’audiència, la possibilitat d’aportar proves i defensar-se, per si mateix o mitjançant un representant o advocat.
74.3 La imposició de tota sanció establerta per aquesta llei s‟ha d‟haver dictat en el marc d‟un expedient previ. En la tramitació daquest expedient shan de garantir, almenys, els principis de presumpció dinnocència, daudiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de separació dels òrgans instructor i decisori.
74.4 Per a la tramitació de l’expedient i per a la proposta de resolució, la Junta de Govern nomenarà directament un instructor, o bé ho delegarà a l’òrgan al qual, amb caràcter permanent, siguin encomanades aquestes facultats perquè sigui aquest qui el nomeni.
74.5 Només les infraccions lleus podran ser sancionades per la Junta de Govern en expedient sumari amb audiència prèvia de linteressat.
74.6 La resolució final de lexpedient haurà de ser sempre motivada i notificada a linteressat.
74.7 Contra la imposició de sancions els afectats podran utilitzar el sistema de recursos regulat als article 89 següents d’aquests Estatuts.
74.8 Els acords sancionadors seran immediatament executius, sense perjudici dels recursos que siguin procedents. Tot i això, en cas que l’execució esmentada pogués ocasionar perjudicis d’impossible o difícil reparació, l’organisme sancionador pot acordar, d’ofici oa instància de part, la suspensió de l’execució de l’acord recorregut.

Article 75. Procediment disciplinari

75.1 El procediment s’iniciarà d’ofici, com a conseqüència d’una denúncia, una comunicació, una sentència judicial ferma d’inhabilitació per a l’exercici professional, o de qualsevol mitjà que estableixi la legislació vigent. No es consideraran denúncies els escrits i les comunicacions anònimes.
75.2 Amb caràcter previ a la incoació dun expedient disciplinari, es podrà acordar la instrucció de diligències informatives prèvies. Quan aquestes diligències prèvies s’elevin a expedient disciplinari, la data de linici serà la data de linici de lexpedient.
75.3 Els acords darxiu dun expedient disciplinari seran motivats.
75.4 La Junta de Govern podrà aprovar un reglament regulador del procediment de la tramitació dels expedients disciplinaris, així com de les diligències informatives prèvies.
75.5 Supletòriament seran aplicables les normes del procediment administratiu.

Article 76. Classificació de les infraccions

Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 77. Infraccions molt greus

a) L’exercici de la professió sense tenir el títol professional habilitant o l’habilitació professional corresponent.
b) L’incompliment dels deures professionals quan en resulti un perjudici greu per a les persones destinatàries del servei del professional, per a altres col·legiats i col·legiades, per al Col·legi o per a terceres persones.
c) La vulneració del secret professional.
d) L’exercici de la professió que vulneri una resolució administrativa o judicial ferma d’inhabilitació professional, de declaració d’incompatibilitat administrativa o professional o de conflicte d’interessos, o una disposició legal en què s’estableixi la prohibició d’exercir.
e) La comissió de delictes amb dol, en qualsevol grau de participació, que es produeixin a l’exercici de la professió.

Article 78. Infraccions greus

a) La vulneració de les normes essencials de lexercici i la deontologia professional.
b) L’incompliment dels deures professionals quan en resulti un perjudici per a les persones destinatàries del servei del professional, per a altres persones col·legiades, per al Col·legi o per a terceres.
c) L’incompliment de l’obligació que tenen les persones col·legiades de comunicar els supòsits d’intrusisme professional dels quals siguin coneixedores.
d) L’incompliment del deure assegurança, si és obligatòria.
e) L’incompliment del deure de prestació obligatòria establert per la Llei 7/2006, de professions titulades i col·legis professionals o per les normes que així ho disposin, tret de l’acreditació de causa justificada que faci impossible la prestació del servei, després d’haver estat requerida degudament.
f) Els actes que tinguin la consideració de competència deslleial d’acord amb el que estableixin les lleis.
g) Les actuacions professionals que vulnerin els principis constitucionals i internacionals digualtat i de no discriminació.

Article 79. Infraccions lleus

És infracció lleu la vulneració de qualsevol norma que reguli lactivitat professional, establerta legalment o col·legial, sempre que no es constitueixi una infracció greu o molt greu.

Article 80. Imposició de sancions

80.1 Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Multa entre cinc mil un euros i cinquanta mil euros.
b) Pèrdua de la condició de col·legiat durant un temps no superior a cinc anys.
80.2 Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Pèrdua de la condició de col·legiat durant un període de temps no superior en un any.
b) Multa entre mil euros i cinc mil euros.
80.3 Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Amonestació.
b) Multa duna quantitat no superior a mil euros.
80.4 Com a sanció complementària també es pot imposar l’obligació de fer activitats de formació professional o deontològica si la infracció s’ha produït a causa de l’incompliment de deures que afectin l’exercici o la deontologia professional.
80.5 Si la persona col·legiada que ha comès una infracció ha obtingut un guany econòmic, es pot afegir a la sanció corresponent una quantia addicional fins a l’import del profit obtingut.
80.6 En cas que s’hagi imposat la sanció consistent en la pèrdua temporal de la condició de col·legiat, l’infractor té dret a sol·licitar la rehabilitació en el termini de tres anys comptats de l’efectivitat de la sanció.
80.7 Les resolucions sancionadores només són executives si posen fi a la via administrativa.
80.8 El Col·legi adoptarà les accions i les mesures necessàries per executar les seves resolucions sancionadores. Si es tracta de sancions pecuniàries, la seva execució per via de constrenyiment pot tenir lloc per mitjà de convenis o acords amb lAdministració competent.

Article 81. Procediment sancionador

81.1 La Junta de Govern exerceix la potestat sancionadora respecte dels seus col·legiats i col·legiades.
81.2 El procediment sancionador està sotmès als principis de legalitat, retroactivitat, tipicitat, proporcionalitat i no concurrència de sancions.
81.3 La imposició d‟una sanció disciplinària exigeix ​​la incoació d‟un expedient, en la tramitació del qual s‟han de garantir els principis de presumpció d‟innocència, d‟audiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de separació dels òrgans instructor i decisori.

Article 82. Prescripció d’infraccions i sancions

82.1 Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys, les greus prescriuen al cap de dos anys i les lleus prescriuen després d’un any, a comptar del dia en què la infracció es va cometre.

82.2 La prescripció queda interrompuda per linici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador. El termini de prescripció es torna a iniciar si lexpedient sancionador ha estat aturat durant un mes per una causa no imputable a la presumpta persona infractora.
82.3 Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys d’haver estat imposades, les sancions per faltes greus prescriuen al cap de dos anys i les sancions per faltes lleus prescriuen després d’un any.
82.4 Els terminis de prescripció de les sancions es comencen a comptar a partir de l’endemà del dia en què esdevingui ferma la resolució que les imposa.
82.5 La prescripció queda interrompuda per linici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment dexecució. El termini de prescripció es torna a iniciar si el procediment dexecució resta aturat durant més de sis mesos per una causa no imputable a la persona infractora.

Article 83. Rehabilitació dels sancionats

83.1 Les sancions es cancel·len, d’ofici oa petició de la persona sancionada, després d’un any si són lleus; de dos anys, si són greus i de tres anys en cas de ser molt greus. Els terminis anteriors es compten de l’endemà que la sanció s’ha executat o acabat de complir o ha prescrit.
83.2 En cas que la persona sancionada demani la rehabilitació, amb la consegüent cancel·lació de la notació del seu expedient personal en els terminis anteriorment esmentats a l’article 82.6.
83.3 La rehabilitació s’ha de demanar a la Junta de Govern, que la resoldrà.

Títol X
Del règim jurídic i de la impugnació dels actes col·legiats

Article 84. Règim jurídic

84.1 El Col·legi, com a corporació de dret públic i en l’àmbit de les seves funcions públiques, actua d’acord amb el dret administratiu i exerceix les potestats inherents a l’Administració pública.
84.2 A l’exercici de les seves funcions públiques, el Col·legi aplica en les seves relacions amb les persones col·legiades i els ciutadans els drets i les garanties procedimentals que estableix la legislació de règim jurídic i procediment administratiu.
84.3 El Col·legi, en l’exercici de les funcions privades, es regeix pel dret privat. També queden inclosos en aquest àmbit els aspectes relatius al patrimoni, a la contractació ia les relacions amb el personal, que es regeixen per la legislació laboral.

Article 85. Validesa dels actes dels òrgans col·legiats

Tots els actes dels òrgans col·legials estan sotmesos, quant als seus requisits, validesa i efectes, als principis informadors de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Article 86. Acords dels òrgans col·legials

86.1 Els acords dels òrgans col·legials seran immediatament executius, llevat que el mateix òrgan, motivadament, estableixi el contrari.
86.2 Així mateix, els acords i els actes del Col·legi seran immediatament executius, malgrat que hagin estat recorreguts; no obstant això, a petició del recurrent o d’ofici, es pot acordar, si s’escau, la suspensió de l’execució.

Article 87. Recursos contra els actes dels òrgans col·legials

87.1 Dacord amb el que estableix larticle 67.1. de la Llei 7/2006, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, els actes i els acords del col·legi, subjecte al dret administratiu, posen fi a la via administrativa i poden ser objecte de recurs directament davant de la jurisdicció contenciosa administrativa per les persones afectades i l’Administració de la Generalitat. Això no obstant, poden ser objecte de recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que els ha dictat.
87.2 Dacord amb el que estableix larticle 67.2. de la Llei 7/2006, de lexercici de professions titulades i dels col·legis professionals, els acords i els actes del col·legi professional dictats en exercici de funcions delegades poden ser objecte de recurs davant ladministració delegant. La resolució daquest recurs posa fi a la via administrativa.

Article 88. Termini per a la presentació de recursos

88.1 El termini per interposar el recurs de reposició és dun mes, si lacte és exprés. Si no ho és, el termini és de tres mesos i es compta, per al sol·licitant i altres possibles interessats, a partir del dia següent al dia que, dacord amb la normativa específica, es produeixi lacte presumpte.
88.2 Transcorreguts els terminis esmentats, únicament es pot interposar recurs contenciós administratiu, sense perjudici, si s’escau, de la procedència del recurs extraordinari de revisió.
88.3 El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és dun mes. Contra la resolució dun recurs de reposició no es pot tornar a interposar el recurs esmentat.
88.4 La resolució del recurs haurà de ser motivada.
88.5 Els actes i els acords del Col·legi subjectes al dret administratiu posen fi a la via administrativa i poden ser objecte de recurs directament davant de la jurisdicció contenciosa administrativa per les persones afectades i l’Administració de la Generalitat. Això no obstant, poden ser objecte de recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que els ha dictat.
88.6 Els acords i els actes del Col·legi dictats en exercici de funcions delegades poden ser objecte de recurs davant de l’administració delegant. La resolució daquest recurs posa fi a la via administrativa.

Títol XI
Modificacions de l’estructura i la dissolució del Col·legi

Article 89. Fusió, segregació, escissió o dissolució del Col·legi

La fusió en les diferents modalitats, la segregació, l’escissió i la dissolució del Col·legi, es duran a terme sempre que es donin les causes i requisits legalment establerts, per acord de l’Assemblea General, convocada a aquest efecte amb caràcter extraordinari, i adoptat per la majoria que disposi la llei, i si no s’estableix, per la majoria de dos terços. La liquidació dels béns del Col·legi, en cas que sigui procedent, es durà a terme dacord amb el previst a larticle 68 daquests Estatuts.

Títol XII
Aprovació i modificació dels Estatuts

Article 90. Acord de l’Assemblea General Extraordinària

Laprovació i la modificació dels Estatuts del Col·legi han de ser acordades per lassemblea general extraordinària, convocada especialment a aquest efecte. Se n’exceptua l’acord de canvi de domicili a la mateixa localitat, que pot ser aprovada per l’assemblea ordinària.

Article 91. Inscripció al Registre

Els Estatuts aprovats i les seves modificacions s’han d’enviar al Departament de la Generalitat amb competència en matèria de col·legis professionals, perquè qualifiqui l’adequació a la legalitat, disposi la inscripció al Registre de Col·legis Professionals i ordeni la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Si no es produeix cap resolució exprés, els Estatuts i les seues modificacions s’entenen aprovats per silenci positiu transcorregut el termini de sis mesos.

DISPOSICIÓN FINAL

Primera. Cualquier aspecto no regulado por estos Estatutos se regulará por las normas legales vigentes y, en concreto, por las normas jurídicas y administrativas de la Generalitat de Cataluña.

Segunda. Estos Estatutos entrarán en vigor el día siguiente a haber sido publicados en el Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña, salvo que establezcan una fecha de entrada en vigor posterior.