Catalunya davant l’ombra del narcoestat: riscos, resiliències i reptes criminològics
En els últims mesos, Catalunya ha viscut operacions policials de gran envergadura contra xarxes de trànsit internacional: des de la detenció d’onze integrants d’una organització amb epicentre a Barcelona i connexions a Eivissa, fins a macrodispositius amb més de 400 agents a les demarcacions de Girona i Barcelona. Alhora, s’han descobert mecanismes d’infiltració en la cadena logística: el 30 de juliol de 2025 es va desarticular una trama que extreia cocaïna del port de Barcelona, amb detencions i presó preventiva per a diversos implicats. Aquest context convida a una reflexió serena, basada en dades, sobre l’abast del crim organitzat al nostre territori.
El paper dels ports és clau. Segons dades recents, Barcelona va ser el cinquè port d’entrada de cocaïna a Europa el 2024, un indicador que situa Catalunya en les principals rutes globals i exigeix reforçar la governança de la seguretat en infraestructures crítiques. Paral·lelament, el Govern ha anunciat l’avanç competencial perquè els Mossos d’Esquadra assumeixin l’autoritat de seguretat en ports i aeroports, una mesura que pot alterar el mapa operatiu del narcotràfic.
A escala urbana, el fenomen dels narcopisos ha experimentat canvis significatius: Barcelona ha intensificat els desmantellaments (més de 70 punts de venda i consum en el primer semestre del 2025) i barris com el Raval han passat d’immobles degradats a habitatges reformats, amb l’impacte social i immobiliari que això comporta. La qüestió de fons, però, persisteix: com contenir el mercat il·lícit sense desplaçar el problema ni cronificar el dany als veïnats?
Aquesta jornada proposa debatre amb rigor si els indicadors disponibles justifiquen parlar de “narcoestat” o si, més aviat, Catalunya opera com una plataforma logística disputada per xarxes transnacionals. Ho farem amb una mirada interseccional (policial, judicial, acadèmica i periodística).