Codi Deontològic

Preàmbul

El desenvolupament natural de la nostra ciència ha estat emprat moltes vegades per intentar qüestionar la seva aplicabilitat al món real. Així mateix, amb la creació del títol de Llicenciat en Criminologia (RD 858/2003) primer i amb el de Graduat en Criminologia (RD 1393/2007) després, les successives generacions de persones criminòlogues han mostrat la utilitat de la nostra ciència als àmbits públic i privat, i aquest segon àmbit és un dels grans espais de desenvolupament professional.

Atesa aquesta incorporació progressiva, però constant, de les persones professionals de la criminologia als diferents àmbits daplicació professional del coneixement científic, és una necessitat comptar amb un document marc que reculli les bones pràctiques professionals en termes ètics i deontològics.

Cal, per tant, fer al·lusió a dos documents que ens vénen a donar l’abast de l’aplicació del present codi deontològic i la seva legitimitat per poder ser aplicat als nostres professionals. Un és el suplement europeu al títol de Llicenciat/da en Criminologia, el qual recull que per fer “el reconeixement acadèmic i professional de les qualificacions (…) s’han d’evitar els judicis de valor, possibles equivalències o suggeriments de reconeixement”, atorgant aquest reconeixement a la persona posseïdora de la titulació.

En aquest sentit, sense taxar les competències professionals ni els seus àmbits d’aplicació, aquest document ens capacita per a “l’anàlisi, la prevenció i el tractament de la conducta delictiva i la investigació criminal; i la realització destudis pericials. Poden desenvolupar les seves activitats tant a lAdministració i Organismes Públics com empreses privades, així com en la docència”.

D’altra banda, els Estatuts del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya (RESOLUCIÓ JUS/724/2018), a l’article 22, defineixen la professió de la persona criminòloga i els principals àmbits d’aplicació, sense perjudici del desenvolupament dels coneixements d’altres àmbits on la competència professional de la Criminologia sigui d’utilitat (sempre d’acord)

El mateix document fa esment a diferents preceptes de la necessitat del Codi, fet pel qual, en compliment del mandat estatutari, ratificat en Assemblea General, es presenta aquest document anomenat “Codi Deontològic del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya” (Sense perjudici del canvi de nom que sigui efectiu un cop finalitzat aquest tràmit administratiu) que haurà de ser ratificat per la mateixa.

La pràctica professional ha d’estar emparada a la legislació vigent i guiada per la normativa estatutària, però cal fer referència a altres principis generals relatius a l’ètica ia la deontologia professional.

Principis generals dexercici professional

De l’estudi dels codis deontològics d’altres Col·legis Professionals de Criminologia aprovats o en fase d’aprovació (Comunitat Valenciana, Madrid, Astúries), dels codis deontològics de Col·legis Professionals (professions regulades o no regulades), havent sotmès el text a la Comissió de Deontologia del Col·legi de Criminòlegs:

La naturalesa especial de la nostra ciència ens ha de fer ser conscients que, juntament amb la vocació, la nostra tasca té una funció d’interès eminentment públic i social;
Aquesta funció necessita guies concretes per aconseguir la millor pràctica professional possible, que passa necessàriament i obligatòriament, per l’exercici professional basat en la millor evidència científica disponible;
S’ha de garantir amb el màxim rigor i qualitat l’exercici professional, evitant les males praxis professionals i atenent l’ètica professional;
En aquest punt, la prioritat de la nostra professió es desprèn de la vocació de servei sempre amb respecte als drets humans i fonamentals;
Quant a l’actuació professional, sigui quin sigui l’àmbit d’aplicació, la lleialtat als Drets i Deures i als receptors dels serveis, el compliment de la legislació vigent aplicable i l’honradesa personal i professional, són els principis i les virtuts que han d’estar darrere d’aquesta, i;
L’acollida a bones pràctiques professionals, amb diligència, honradesa, veracitat i ètica és el fet diferencial, que farà que la millor defensa de la nostra professió sigui l’exercici mateix.

Les consideracions anteriors s’expressen, dins de l’exercici professional, amb alguns deures genèrics, com són:

Col·laboració amb altres professionals de la criminologia i respecte a la feina de casa;
Col·laboració amb altres professionals de ciències i arts amb què, dins de cada àrea de treball específica, es comparteixi l’àmbit laboral, i respectin les seves funcions i tasques, per més que en algunes ocasions siguin similars i/o concomitants;
Exercir la professió de la manera més professional, competent, honrada i diligent que sigui possible;
Perseguir de la millor manera possible, fent valer els interessos dels destinataris dels serveis professionals, i;
Fer-ho sempre tenint en compte la millor evidència disponible a cada àrea de treball.

Articulat

Article 1. Drets deures i obligacions deontològiques i ètiques

Les persones professionals de la criminologia es comprometen a complir aquest codi deontològic en l’exercici de la professió atenent els àmbits d’aplicació esmentats.

1. Els preceptes d’aquest Codi Deontològic obliguen a complir-los totes les persones col·legiades al Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, estant compel·lides a exercir les seves funcions d’acord amb les previsions legals vigents i amb la vocació de servei a la societat.
2. Les persones professionals vetllaran, especialment durant l’exercici, per no cometre accions i/o omissions contràries a la legislació vigent voluntàriament o involuntàriament, amb caràcter general:
   • Quan lactivitat generi dubtes per la seva complexitat, els principis dinterpretació correspondrà a les autoritats pertinents.
   • En cas de manca dinterpretació per part daquestes es posarà en coneixement a la Junta de Govern i/o els organismes judicials competents.

3. Les persones professionals estan habilitades per exercir professió només quan estiguin en possessió duna titulació oficial, reconeguda i autoritzada per les autoritats acadèmiques competents. També estan habilitades les persones amb una titulació homologada per part de les autoritats.
4. Quan les persones criminòlogues tinguin més duna titulació, faran constar en qualitat de quina orientació professional estiguin exercint, especialment en les relacions amb les persones i entitats privades. Si exerceixen en qualitat d’un altre perfil professional seran les agrupacions o els col·legis professionals corresponents els que faran la supervisió de l’activitat professional.
5. Les persones professionals no es poden atribuir titulacions acadèmiques, categories i/o competències professionals acadèmiques que no posseeixin.
6. Les persones criminòlogues denunciaran les males praxis professionals de què tinguin coneixement, així com l’ús indegut del terme “criminòleg, criminòloga, professional de la criminologia” o paraules que identifiquin el col·lectiu professional i que siguin socialment acceptades i arrelades.
7. Així mateix, aquestes han de denunciar les pràctiques per part de les persones no qualificades i/o incompetents en els àmbits professionals, sens perjudici dels àmbits amb què comparteixin àrees daplicació directa. Especialment, hauran de denunciar les pràctiques que suposin un cas manifest d’intrusisme professional.
8. Les persones criminòlogues exerciran la professió de manera responsable, justa, imparcial i digna. És d’especial rellevància el respecte als valors, les creences i els drets de les persones, entitats o empreses a què es presten els seus serveis. En general, no es pot discriminar per raons de sexe, raça, ètnia, religió, ideologia, identitat, orientació sexual, edat, idioma, posició social o laboral, qualificació acadèmica, experiència professional o similars, així com qualsevol categoria protegida per la legislació vigent.
9. El punt anterior és aplicable especialment quan la pràctica professional tingui lloc en àmbits i amb col·lectius d’especial protecció o vulnerabilitat, com ara víctimes, menors, ancians, (ex) persones privades de llibertat, amb problemes de salut mental o qüestions de naturalesa anàloga.
10. No es permet l’abús d’autoritat ni superioritat davant de persones especialment vulnerables, ni fer prevaler posicions de poder o garant, especialment durant l’exercici professional o degut al coneixement de fets, conductes, actituds, etc. durant el seu exercici.
11. La persona professional no farà publicitat dels seus serveis falsament o de manera falsa, que pugui induir a engany o frau directe. S’aplica el mateix a les pràctiques professionals, les quals, a més, han d’estar avalades per la millora de l’evidència científica disponible. Quan les pràctiques professionals estiguin relacionades amb tècniques experimentals o similars, s’hi farà constar, especialment si les pràctiques han estat contractades per particulars o empreses/entitats no relacionades amb l’àmbit de la investigació i/o docència.
12. Quan es facin comunicacions, els professionals facilitaran la informació de la manera més acurada possible, i de manera que s’ajusti a la veritat, exceptuant la casuística subjecta al secret professional, que s’haurà de respectar.
13. Els professionals poden fer ús dels emblemes i/o simbologia col·legial i corporativa, sempre atenent les previsions de bon ús i bona fe. En cap cas afegir aquesta simbologia no s’ha d’interpretar com una acreditació del professional per part del Col·legi.
14. Les persones professionals de la criminologia rebutjaran aquells encàrrecs que vulnerin expressament la legislació vigent i/o la dignitat i els drets de les persones. Així mateix, no acceptaran encàrrecs destinats a discriminar, assetjar o manifestar odi contra persones o grups de persones. Tampoc no prestaran els seus serveis quan estiguin impossibilitats per causa legal o fàctica per complir les seves funcions i responsabilitats cap a les persones, entitats o empreses contractants.
15. Sense perjudici del que recull aquest Codi, amb caràcter general, els drets i deures de les persones col·legiades, el sistema de sancions i les conseqüències d’aquests i els mecanisme de resolució de conflictes es regeixen per les disposicions estatutàries.

Article 2. De la praxi professional

1. La pràctica professional es desenvoluparà dacord amb la millor evidència científica que hi hagi disponible a làrea i subàrees dexercici.
2. La competència professional vindrà garantida per la formació acadèmica reglada i oficial, sense perjudici de lespecialització posterior en subàrees amb cursos, certificats de professionalitat, màsters, postgraus o programes de doctorat en els àmbits propis. En aquest sentit, la persona professional haurà de presentar les titulacions de Llicenciat/ada Graduat/ada en Criminologia, així com les titulacions que afirmi ostentar, quan així li sigui requerit, sempre dacord amb la legalitat vigent en cada cas.
3. És deure i obligació l’actualització formativa de les persones professionals de la criminologia per oferir una praxi de qualitat.
4. La persona professional no signarà, avalarà o farà passar com a pròpia lactuació de terceres persones amb capacitació professional o sense, o de persones no especialistes en un subcamp específic. De la mateixa manera, no oferirà la imatge o el nom a terceres persones com a garantia de serveis científics, aliens als camps d’actuació de la criminologia o serveis clarament i manifestament contraris a l’evidència científica.
5. A la pràctica professional, sigui de l’àmbit que sigui, però especialment en el forense i acadèmic, les persones professionals de la criminologia han de presentar informació i/o dictàmens fiables, reals, basats en la millor informació disponible i sempre respectant les opinions contràries i legítimes  que existeixin sobre el particular.
6. Tota la informació rellevant per oferir serveis, així com les informacions conegudes per elaborar dictàmens i/o complir les funcions encomanades, seran degudament custodiades amb les garanties pertinents en cada cas. Amb independència del format de la informació (digital, física, escrita, oral, etc.), només es pot compartir d’acord amb el destinatari dels serveis en les formes acordades, sens perjudici de les excepcions contemplades en relació amb el secret professional.
7. En làmbit de la docència, les informacions obtingudes durant lexercici professional no podran fer-se servir sense permís de les persones/entitats/institucions, i sempre es farà degudament anonimitzada i modificada per poder garantir els drets corresponents.
8. Les persones criminòlogues, quan elaborin dictàmens, informes o documents de naturalesa anàloga, tenen presents els principis de prudència, claredat, coherència, precisió, rigor, plausibilitat i parsimoniositat. Dins d’aquest, caldrà detallar les informacions rellevants i justificar les conclusions obtingudes, així com l’adequació de les tècniques emprades per obtenir-les. A més, la persona professional corresponent té el dret i el deure d’identificar-se com a signant del mateix, excepte els casos on, per raons contractuals no contràries a la legalitat vigent ni en frau de llei, els drets de la documentació generada pertanyin a tercers, on només tindrà el dret de fer-ho.
9. Els professionals de la criminologia no demanaran, acceptaran ni oferiran regals o incentius, siguin de la naturalesa que siguin, per canviar les conclusions obtingudes del seu desenvolupament professional davant d’un fet o fets determinats. Aquesta previsió no és contrària als honoraris professionals convinguts amb la persona destinatària dels serveis professionals.
   • Aquesta regla de conducta és compatible amb la possibilitat de rebre compensacions econòmiques o d’una altra naturalesa quan la relació professional es converteixi fruit de la consultoria o sigui per compte aliè.
   • De la mateixa manera, els professionals podran acceptar regals, proves pilot i/o mostres de programes, productes o similars, intercanvis d’informació educativa i/o assistència a formacions, congressos o activitats de naturalesa anàloga, sempre que aquestes mai s’ofereixin a canvi de canviar les conclusions obtingudes al seu desenvolupament o criteri professional davant un fet o fets determinats. Tampoc no podran tenir lloc conductes i/o serveis contraris o perjudicials per a la professió i/o legalitat vigent.
   • Les persones professionals no aprofitaran les relacions directes amb empreses i/o institucions públiques per redirigir actuacions professionals a la seva praxi privada. De la mateixa manera, no aprofitaran les relacions indirectes amb aquestes, empreses i/o institucions privades o particulars, per obtenir beneficis directes a la pràctica privada. Això no serà incompatible amb la col·laboració motivada convenientment amb aquestes entitats i/o persones.
10. La persona professional només podrà certificar, signar, avalar o tutelar aquells serveis i/o informes que, sense haver-hi estat directament (ex., per part d’un equip de treball, persones becàries, etc.), no hagin estat revisats en última instància per a ella mateixa.
11. En cas de conflicte d’interessos, real o potencial, ho haurà de fer constar i comunicar-ho en temps i forma davant les agències/destinataris de serveis competents en cada cas. En tots els àmbits, però especialment al forense, si un conflicte d’interessos no es pot solucionar, s’atendran els criteris corresponents per recusar el professional, rellevar-lo del càrrec/situació professional puntualment o similars. En el cas de les persones professionals acadèmiques, obligatòriament, ho faran constar quan així sigui pertinent tot seguint les pautes de les publicacions corresponents i, davant d’absència de pautes, ho hauran de fer de motu propi.
12. Les persones criminòlogues no donaran suport a tots aquells encàrrecs que rebin per part de qualsevol institució/persona quan la finalitat sigui la vulneració de drets fonamentals, ja sigui directament o indirectament. De la mateixa manera, les persones criminòlogues poden, d’acord amb les seves conviccions, creences fe o ideologia, abstenir-se de participar en encàrrecs contraris als seus principis personals, sempre que la no-actuació no vulneri drets fonamentals.
13. Les persones professionals han d’informar el receptor dels seus serveis de totes aquelles qüestions relatives a les actuacions a tenir en consideració.
    • Quan els receptors dels serveis siguin menors i/o persones incapacitades, ja sigui directament o indirectament, els/les representants legals o tutors seran informades convenientment d’aquestes qüestions.
    • Quan es puguin lesionar drets fonamentals, o les informacions estiguin emparades pel secret professional, quedaran exempts daquesta obligació. En aquest supòsit sempre s’ha d’informar les autoritats competents en cada cas.
14. Quan un encàrrec impliqui, directament o indirectament, víctimes, menors, ancians, (ex) persones privades de llibertat, amb malaltia de salut mental o qüestions de naturalesa anàloga, es vetllarà per actuar amb la màxima diligència i en cap cas es podrà oferir un servei o acceptar un encàrrec que vulneri els drets fonamentals d’aquestes persones.
15. Quan els serveis professionals s’ofereixin en col·laboració de tercers (altres professionals, personal en formació, alumnat en pràctiques o personal de naturalesa anàloga) és obligatori comunicar-ho a les persones i/o entitats destinatàries del servei, les quals podran acceptar o rebutjar aquestes col·laboracions.

Article 3. De la independència professional

1. Les persones criminòlogues exerciran la seva professió lliurement i amb total independència, segons la legalitat vigent.
2. Les persones professionals tenen dret a posar fi a servei, en cas que sigui necessari, denunciar la situació davant d’institucions competents, quan creguin que no poden actuar amb total independència. En aquest sentit, poden rebutjar qualsevol instrucció i/o mandat contrari al seu criteri professional, sigui quina sigui la seva procedència (receptor de serveis, col·legues, professionals daltres branques o qualsevol altra persona o entitat).
3. En cas que es rebutgi continuar el servei per no poder fer-ho amb independència o ser recusat pel mateix motiu, la persona professional té dret a percebre els emoluments pactats amb el receptor fins al moment de cessament de lactivitat.

Article 4. Del secret professional i la confidencialitat

1. La persona professional té dret i deure el secret professional.
2. Aquest dret i deure afecta totes aquelles dades, comunicacions, documentació i similars que han estat conegudes per al desenvolupament de l’exercici professional, sigui quina sigui la seva naturalesa i/o suport, així com el mitjà de transmissió. També és obligat per part de totes aquelles persones col·laboradores i, si pot ser, s’ha de fer constar per escrit aquest fet.
3. L’alliberament del manteniment del secret professional està subjecte als supòsits legalment establerts. Amb caràcter general, el pot alliberar quan les persones, institucions/entitats/empreses ho facin constar expressament per escrit.
   • Quan la persona professional sigui requerida pel sistema de justícia per informar de qualsevol qüestió subjecta al secret professional, aquesta haurà de ser sol·licitada formalment, per mitjà dels mecanismes legals corresponents, si es troba dins de supòsits d’excepcionalitat al secret professional i confidencialitat, d’acord amb la legislació vigent. De la mateixa manera, haurà de comunicar també a la Comissió Deontològica aquest fet per demanar empara, si fos el cas.
   • Quan concorrin les causes esmentades per aixecar el secret professional, la persona criminòloga no estarà obligada a informar la persona/entitat d’aquest fet, i queda a la seva discrecionalitat fer-ho.
4. Les persones criminòlogues tenen l’obligació de guardar la confidencialitat de totes aquelles converses, documentacions, enregistraments, etc., siguin quins siguin el seu mitjà de transmissió i suport, que coneguin mentre exerceixin la professió.
5. Aquesta informació pot ser entesa tàcita o expressament com a conseqüència de la legislació de protecció de dades vigent, o pot ser declarada com a confidencial per a alguna de les parts intervinents al desenvolupament de les tasques professionals.
6. S’ha de tenir en compte, en tot moment, la legislació de protecció de dades pel que fa a la custòdia d’informació confidencial i/o personal. En tot cas, les persones professionals només faran servir la informació suficient i necessària per poder desenvolupar les seves tasques amb eficàcia.
   • Les persones criminòlogues han de tenir una cura especial a l’hora de fer comunicacions per qualsevol mitjà amb les persones usuàries/contractants dels seus serveis. Com a mínim, les mesures que cal prendre s’han d’entendre suficients en cada cas i segons la naturalesa de cada informació.
   • No se cediran dades entre professionals sense consentiment expressat de les persones implicades. Tampoc no podran difondre’s en reunions acadèmiques/professionals sense consentiment. En làmbit de leducació no es podrà fer servir aquest material confidencial sense consentiment expressat per fer-ho.

Article 5. Honoraris

1. Els honoraris per serveis professionals són pactats lliurement per la persona professional de la criminologia i les persones físiques/jurídiques que siguin destinatàries dels serveis, dacord amb la legislació vigent i prèviament a la realització de serveis.
2. En cas de finalitzar la relació professional o de no voler continuar amb la relació per haver perdut la confiança entre tots dos, o per altres motius, canvi professional té dret a percebre els emoluments pactats amb el receptor fins al moment de cessament de lactivitat.

Article 6. Publicitat i competència deslleial

1. Les persones criminòlogues tenen dret a publicitar els serveis així com les funcions, sempre d’acord amb les previsions legals i deontològiques per al tractament de la informació.
2. Així mateix, tenen l’obligació d’identificar-se convenientment com a persones titulades i dret a identificar-se com a membres del Col·legi. No podran fer ús de la seva pertinença com a aval de la seva experiència professional sense que hi hagi un acord expressat per part del Col·legi.
3. En relació amb les empreses i/o entitats:
   • De caràcter estrictament criminològic, es faran constar les àrees de treball, sense que es puguin oferir serveis aliens a la professió de la criminologia.
   • De caràcter multiserveis i/o multisectorials, es farà constar les persones responsables dels serveis criminològics, sempre que siguin serveis diferenciats i no funcions implícites en processos i/o productes multi-agencials.
4. En relació als mèrits, competències o coneixements de les persones criminòlogues:
   • Aquestes no es poden atribuir mèrits, competències, titulacions o qualificacions que no tenen;
   • Sent d’especial importància en l’àmbit de la criminologia esmentar l’origen de qualsevol dada, idea o conclusió que no sigui d’elaboració pròpia. Es considerarà una mala praxi obviar voluntàriament o involuntàriament les fonts de totes aquestes informacions, que sempre han de quedar reflectides si és possible amb el major rigor en l’exposició de la funció/treball o similars en qualsevol mitjà pel qual es faci difusió..
5. Les persones professionals de la criminologia no poden oferir la seva imatge o nom com a professional per anunciar productes i/o serveis de qualsevol tipus que indueixin a l’engany de les persones/empreses consumidores. De la mateixa manera, no faran publicitat, ni participaran en campanyes d’aquest tipus, de productes o serveis que faltin a la veritat o que siguin contraris a l’evidència científica, o bé puguin lesionar drets fonamentals.
   • Poden protegir la seva identitat real quan les circumstàncies així ho exigeixin; així mateix, l’ús de pseudònims o avatars o qualsevol tipus de protecció personal de naturalesa anàloga no comportarà que puguin desenvolupar els comportaments anteriors (i posteriorment) esmentats.
   • De la mateixa manera, hauran d’identificar-se davant les autoritats competents com a posseïdores de la titulació corresponent quan siguin requerits per fer-ho, amb les garanties corresponents perquè la seva identitat no sigui revelada a terceres persones no interessades legítimament.
6. Les persones criminòlogues no poden realitzar actes de competència deslleial ni que contravinguin la legislació vigent aplicable a cada moment i territori.
7. Específicament, no es farà cap tipus de publicitat contrària a la legislació vigent, ni directament ni indirectament.
8. La persona criminòloga no realitzarà cap mena de captació directament o indirectament, quan es pugui anar en contra de drets fonamentals, la dignitat de les persones o de la funció social de la professió o ciència.
   • Això comporta oferir serveis de pagament a persones d’especial vulnerabilitat si aquest servei s’ofereix gratuïtament a tercers.
   • Hi haurà el dret d’informar per part de la persona professional en cas d’existència dels serveis gratuïts esmentats.
   • Així com oferir en moments de greu vulnerabilitat els seus serveis.
9. No podeu fer ús de persones/entitats, per eludir les seves obligacions i/o deontològiques.
10. Les persones criminòlogues no poden percebre cap mena de contraprestació quan sigui manifestament contràries a les previsions legals en matèria de competència o de les fetes en aquest codi deontològic. Tampoc no podran oferir-les.

Article 7. De les relacions professionals de l’àrea i altres col·legis/associacions professionals de criminologia

1. Les persones criminòlogues tenen el dret i l’obligació de comunicar davant del Col·legi i/o les autoritats competents els fets contraris a la deontologia professional i/o delictius que arribin al seu coneixement quan sigui exercit per altres persones criminòlogues. També tindrà dret i obligació de fer-ho quan detectin casos d’intrusisme professional.
2. No obstant això, les persones criminòlogues respectaran les funcions i serveis de la resta de professionals, no desqualificaran ni atribuiran fets delictius i/o que siguin contraris a la deontologia sense proves suficients, i evitaran la confrontació per motius professionals o personals. En termes de confrontació professional, científica i/o acadèmica, es podran rebre tots els aspectes tècnics de manera lliure però respectuosa.
3. Les persones criminòlogues comunicaran aquells casos en què, derivats de l’ús de tècniques acientífiques o manifestament atemptatòries contra els drets fonamentals, s’estiguin oferint serveis i/o productes que puguin lesionar drets fonamentals, la salut de les persones, el seu desenvolupament com a persona o que atemptin contra la seva dignitat.
   • En casos d’experimentació, de caràcter professional tècnic o acadèmic, que pugui col·lisionar amb altres drets de les persones, s’haurà de sotmetre, com a mínim, a una comissió ètica que aprovi el desenvolupament d’aquestes funcions.
4. Les persones criminòlogues comunicaran a les autoritats professionals els casos en què es rebin greuges directes o indirectes davant les autoritats professionals, els casos que rebin greuges directes o indirectes, durant el desenvolupament de les seves tasques professionals.
5. Les persones criminòlogues respectaran els òrgans del Col·legi Professional de pertinença, així com els Col·legis d’altres territoris o de l’eventual Intercol·legial -Consell de Col·legis-. El mateix serà d’aplicació pel que fa a Col·legis d’altres professions amb què comparteixi àrea professional. Es respectaran amb diligència totes les citacions o requeriments que en l’exercici de les seves funcions facin els òrgans o els seus representants, atenent les regles de coordinació, reciprocitat i reconeixement expressats en aquest Codi deontològic.
6. Les persones criminòlogues poden establir controvèrsies, dins de les regles de la crítica sana, respecte de les actuacions o opinions professionals d’altres col·legues. Així mateix, aquestes faran referència dels components tècnics, teòrics, científics etc. relacionats amb lexercici professional.
7. En cas de conflictes derivats d’aquestes crítiques o similars, així com de la pràctica professional, tenen el dret a demanar empara al Col·legi, perquè se’n pugui resoldre mitjançant les vies previstes.
8. Quan les persones professionals adquireixin condicions especials que impedeixin el correcte desenvolupament de les seves funcions, ho hauran de comunicar al Col·legi i als destinataris dels seus serveis. Així mateix hauran de comunicar qualsevol circumstància personal que afecti el desenvolupament professional, sempre amb totes les garanties de confidencialitat, com ara canvis de domicili etc.
9. Les persones professionals s’obliguen al manteniment de les càrregues derivades del seu exercici professional i de la seva activitat.

Article 8. Dels destinataris dels serveis

Les persones criminòlogues:

1. Exerciran amb total rigor i honestedat la seva professió, reconeixent els seus límits competencials i(o de qualificació professional).
2. Derivaran o demanaran ajuda, segons escaigui, en els casos on la seva competència professional no sigui suficient.
3. No realitzaran actuacions o activitats amb destinataris de serveis/productes daltres persones professionals amb enganys, males arts o procediments reprovables o delictius o bé, contraris a lètica professional.
4. Queden obligades a la legislació aplicable en matèria de protecció de dades i al secret professional.
5. Estan sotmeses a l’obligació d’acreditar davant dels serveis/productes la qualificació professional de l’àrea que es tracti.
6. Han de tractar les persones/entitats receptores dels serveis/productes d’acord amb els principis ètics recollits, així com amb respecte i dignitat.
7. Hauran de donar tota la informació necessària perquè les persones/entitats receptores dels serveis/productes puguin, lliurement i d’acord amb les condicions personals, de fe, ideològiques o similars, decidir sobre aquests.
8. Són lliures d’acceptar encàrrecs d’acord amb el dret a l’objecció de consciència i ciència i d’acord amb el respecte de la llibertat personal, sempre amb respecte cap a l’altra part.
9. Els i les professionals de la criminologia han d’informar els clients i les clientes sobre la conveniència de gestionar i resoldre els conflictes que els afectin per mitjà d’acords extrajudicials, i també sobre la mediació i altres fórmules de resolució de conflictes establertes per llei, diferents de l’acció judicial. En els mateixos termes, han de procurar resoldre els conflictes que tinguin a l’exercici de la professió per mitjà de la mediació o altres formes extrajudicials de resolució de conflictes.

Article 9. De les relacions amb altres professionals i institucions

1. Amb caràcter general, queden expressament reconegudes les limitacions, els drets i els deures de l’article set (7) d’aquest codi que siguin aplicables en relació amb altres professionals i/o institucions alienes a la criminologia.
2. Donada la naturalesa de la pràctica professional al nostre camp, la persona professional donarà la importància deguda a la col·laboració amb altres professionals i ciències.
3. Les persones criminòlogues faran ús de les seues competències professionals en les mateixes condicions que a altres àmbits específics daplicació de la ciència criminològica.
4. En tot cas, les persones criminòlogues respectaran les competències professionals daltres col·legues i companys de professió daltres ciències, així com les habilitats, ja siguin específiques o compartides, dins de làrea corresponent de desenvolupament científic.
5. Les persones criminòlogues no duran a terme pràctiques professionals o inadequades que atemptin contra el normal desenvolupament professional de terceres persones professionals o de les institucions a què prestin els seus serveis.
6. Les persones criminòlogues, dins de les seves tasques professionals, tenen el dret i l’obligació de denunciar les males pràctiques professionals o l’intrusisme professional tenint en compte les mateixes regles exposades a l’article set (7) del present Codi.
7. Les crítiques en les mateixes condicions a què fa esment el punt sis (6) de l’article set (7) d’aquest codi són enteses com a necessàries i constructives.

Article 10. De la responsabilitat civil

Les persones criminòlogues, durant l’exercici privat de la professió, tenen el dret i l’obligació de tenir degudament coberta la seva responsabilitat professional. El Col·legi podrà oferir opcions per cobrir dins de les seves possibilitats, i no serà obligatori per a les persones col·legiades contractar la cobertura oferta per aquest.

Col·legia't